"Es la capacidad de reconocer nuestros propios sentimientos, los sentimientos de los demás, motivarnos y manejar adecuadamente las relaciones que sostenemos con los demás y nosotros mismos". (Coleman).
Principis de la intel.ligència emocional:
-Consciència emocional; ser conscient dels propis sentiments i dels altres.
-Control emocional; fer front de forma positiva als impulsos emocionals i de comportament, la qual cosa permet regualr les nostres emocions, sentiments i comportaments.
-Plantejar-se objectius positius i fer plans per aconseguir-los.
. Anar pas a pas en els aprenentatges; d'allò més senzill cap el més complicat; així es garanteix l'èxit i el nen-a se sent competent.
. Crear situacions de joc on tots els nens puguin sentir que triomfen. Si proposem jocs que siguin creatius, en els quals els infants puguin actuar amb llibertat, és a dir, que hi hagi múltiples possibilitats, les alternatives que sorgeixen, sempre són correctes, així, els nens se senten capaços i es favoreix l'autoestima.
-Utilitzar habilitats socials.
"L'expressió Habilitats Socials es refereix a un repertori de comportaments verbals i no verbals a través dels quals els nens inclouen les respostes d'altres individus (companys, pares, germans, etc.) en el context interpersonal. Aquest repertori actua com un mecanisme a través del qual els nens incideixen en el seu medi ambient obtenint, suprimint o evitant conseqüències desitjades i no desitjades en l'esfera social ... En la mesura que tenen èxit per obtenir les conseqüències desitjades i evitar o escapar de les no desitjades sense causar dolor als altres, es considera que tenen habilitats socials ".
-Ensenayar-los a expressar necessitats, sentiments i emocions. També a conèixer com se senten els altres.
.Els adults funcionem com a models. Podem aprofitar-ho per expressar el que sentim.
.Ajudar-los a posar nom a les seves emocions, perquè es vagin familiaritzant amb les paraules i més endavant puguin expressar el que senten.
.Potenciar l'empatia; aprofitem qualsevol situació per parlar dels sentiments, dels propis i dels altres. Per exemple, si un nen fa una cosa que molesta a un altre, parlem de les conseqüències de la seva actuació, així, pot entendre com se sent el seu company-a, és a dir, comença a desenvolupar l'empatia.
.Promoure habilitats de comunicació; escoltar, demanar les coses de forma correcta, respondre de forma edequada...
-Donar els recursos i estratègies per resoldre conflictes. (gestionar emocions i fomentar l'autocontrol).
.Mitjançánt el diàleg; substituir frases i gestos negatius per expressions positives.
. Asertivitat.
.Ensenayr-los a compartir.
Aprendre a esperar el seu torn.
.Demanar permís.
.Aprendre a intercanviar joguines.
-Crear un clima càlid que potenciï l'aprenentatge i les relacions socials.
.Potenciant el respecte.
Parlem de les emocions.
Possam nom a les emocions.
Mirem un llibre que parla de les diferents emocions.
Avui hem vist content, trist i enfadat.
Observem imatges, que representen diferents situacions. Unes fan que el personatge estigui content o trist, i unes altres que estigui enfadat. Parlem de les diferents situacions i de les emocions que sorgeixen.
Després intentem posar cara de content i cara d'enfadat.
Habilitats de comunicació:
Per afavorir que hi hagi un bon clima de socialització i que els nens vegin que jugar amb uns altres és divertit proposem jocs.
En aquesta ocasió traiem joguines diferents. Hi ha algunes joguines que per les seves característiques es poden compartir (grandària, forma), i uns altres no.
Es reparteixen les joguines, un per a cadascun. Si hi ha la possibilitat de compartir-ho, expliquem als nens la forma de fer-ho (negociem les possibilitats).
Aprenem a compartir, respectar als companys, intercanviar joguines...
Durant el joc se sugereixen frases que ajuden a la nostra labor, frases que substitueixen a altres negatives o bé a gestos de desaprovació.
M'ho deixes per favor?
M'ho canvies?
Em deixes jugar?
Espera una mica.
Després te la canvi....
Si volem una joguina, ho hem de demanar al company, o canviar-li-ho per una altre. Hem de respectar la seva resposta i saber esperar al fet que ens ho deixi.
 |
| Compartim aquesta joguina. |
 |
| No està molt contenta, no la vol compartir. |
 |
| Ha decidit agafar una altre. |
 |
| Comença a compartir, encara que no està molt contenta. |
 |
| Hara estic contenta i gaudeix de jugar amb el meu company. |
Manuel:"quieres tirar una"
Carles: "es tuya la azul"
Mónica: "toma".
Quan acabem de jugar, els deman. Que heu compartit?
Les respostes:
Felix; las bolas.
Mónica, "els aros"
Manuel; "una pelota de la casa".
Carles; "les juguetes".
Per acabar els dic que estic molt contenta perque s'han portat molt bé i han compartit les joguines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada