ESTIMULACIÓ SENSORIAL.
El nin experimenta des que neix amb
el món que l'envolta mitjançant els sentits. Els sentits es van desenvolupant a
mida que el nin va creixent, inclús succeeix dins el ventre matern. La vista, l'olfacte, el
tacte, l'oïda i el gust són els cinc sentits mitjançant els quals podem
conèixer l'entorn. A través dels sentits podem tenir sensacions agradables i
desagradables, com el dolor per exemple. Podem aprofitar les sensacions
agradables per integrar-les a les nostres propostes i gaudir de com presentam
els diferents materials als infants.
El desenvolupament sensorial coincideix des
del seu origen amb el desenvolupament motor, socioafectiu i cognitiu. El nin des que
neix va integrant tots els aspectes del seu coneixement, maduració i
desenvolupament, qualsevol canvi que es produeix en un aspecte, afecta o estimula
el desenvolupament dels altres.
D'acord amb el pensament de Piaget; per
conèixer físicament els objectes no ho feim només a través dels sentits, sinó
que també, aquest aprenentatge depèn de la interpretació que
faci el nin de la informació sensorial que reb, mitjançant la seva estructura lògica-matemàtica. L'infant reb la informació sensorial quan
manipula un objecte i quan observa les conseqüències d'aquesta manipulació. Per aquest
motiu es bàsic la manipulació dels diferents objectes i materials.
"El bebe será consciente de las percepciones que recibe cuanta más experiencia vaya adquiriendo y más sensaciones reciba. Tener sensaciones es garantía de que tenemos contacto con las cosas reales y con lo que nos rodea. Tenemos nuestros sentidos abiertos, pero ello no nos asegura que lleguemos a comprenderlas. Nuestro pensamiento tiene que organizar estas sensaciones y compararlas con otras recibidas anteriormente, tiene que buscar un significado, crear conocimiento". (Berta Vila, Cristina Cardo, 2005,28).
Mitjançant les sensacions es reben
informacions del propi cos i del món exterior donant-li al nen la possibilitat d'aprenentatge,
en quant, que ho posen en contacte amb la realitat, permeten-li la seva
posterior representació (imatge mental).
Les sensacions apareixen com a una reacció
als estímuls a través dels òrgans sensorials. Quan començam a interpretar i
classificar aquestes sensacions estarem parlant de percepcions.
La informació que prové de les sensacions
ens fa conèixer el món exterior (característiques dels objectes, relacions que s'hi
estableixen..) i el nostre món interior (emocions, sensacions, estat de l'organisme). Ara bé,
quan interpretem, analitzem, relacionem i reconeixem aquestes sensacions, estam davant
d'una percepció. En la percepció a més a més dels òrgans sensorials, intervenen el sistema nerviós central i la memòria.
Amb l'estimulació sensorial es pretén potenciar les diferents possibilitats físiques i psíquiques de l'infant per facilitar
el seu desenvolupament i aprenentatges futurs.
L'entorn afavoreix estímuls d'una forma natural,
nosaltres podem oferir d'una forma programada i amb una intenció potenciant més
resultats.
Es tracte d'afavorir l'evolució, el coneixement, sense
forçar el seu desenvolupament natural. Aquesta estimulació es molt important durant els tres primers anys ja que hi ha una major sensibilitat dels factors
interns i externs de l'infant (període crític). Com tots els àmbits de desenvolupament
estan relacionats, una estimulació optima incideix directament o indirectament en les
diferents àrees.
Vista, olfacte, el tacte, l'oïda i el gust.
Tenim esponges blanes, plomes suaus i fustes dures.Teles i esponges de diferents textures.
Comencem a recollir tot el material, cada cosa en el seu lloc.
Vista, tacte i l'oïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada